Fa poc, a clase vàrem tractar el tema de la ciutat de York i com aquesta havia conservat la antiga ciutat vikinga Yorvik, i fins el punt de celebrar una festa dedicada a activitats i jocs vikings entre altres activitats. Doncs bé avui voldria parlar-vos d'unes festes que nosaltres celebrem i són molt semblants: Les fires medievals.
En algunes localitats almenys de Catalunya podem trobar fires medeivals, la qual cosa té sentit ja que es fa honor a aquella part de la ciutat o poble que segurament encara es manté com si fos d'aquella época, des de la meva experiencia. Jo he participat en la fira medieval de Castelló d'Empuries i , sincerament, quan recorres aquells carrers et dona la sensació de tronar enrere en el temps i a part ajuda a la societat la qual no està acostumada a tractar en aquest àmbit històric i trobo que en aquestes fires és un bon momento per atraure al gran públic i així difondre de manera més eficient i extensa, ja no només des de l'arqueologia, que també, obviament a de ser un suport però sobretot crec que es podría enfocar des de la propia historia del poble.
Poguent ficar un cas pràctic ficaré com exemple Castello d'Empúries. En aquest poble es podría donar un munt d'informació ja que durant l'época medieval va ser la capital del comptat d'Empuries del qual se'n tenen bastants registres i escrits. Però en comptes de fer això l'unica cosa que fa és un museu sobre les armes medievals, per tant la meva reflexió és: De veritat estem perdent aquesta oportunitat de difondra la història d'un poble i una época per tal d'atraure al gran public amb només atraccions i bars?
La veritat és que em produeix llastima perquè es podría aprofitar molt més aquestes fires i festivitats, però al menys des de l'ajuntament de Castelló no tenen gaire voluntat de que això canviï.
dimarts, 5 de novembre del 2019
dilluns, 21 d’octubre del 2019
Arqueologia de Barri.
En aquesta entrada del blog, parlarem de com una excavació en una ciutat pot afectar a la seva població i el punt de vista que pot tenir la població sobre l'arqueologuia.
L'altre dia varem veure una part d'un documental en el qual, les persones d'un barri observaven una excavació en la qual s'hi trobaven restes humanes. Aquell documental m'ha fet pensar sobre la visió que té la gent sobre l'arqueologia, en la qual la gent es pensa que tota la nostra feina és trovar esquelets i ciutats perdudes dels romans.
En el documental, totes les persones pensàven com si fosin experts en el tema i cadascù deia la seva: des de que els cadavers eren romans, fins que eren part dels crims de la Espanya franquista. En part, això és la màgia de l'arqueologia, que deixa pas a l'imaginació de tothom, però per altre banda també tothom es pensa que té dret a opinar sobre la nostre feina la qual cosa és criticable.
En la meva opinió, la implicació de la gent al veure aquestes excavacions es podrien aprofitar per fer una aproximació de l'arqueologuia a la població, ja fos fent-los participar en les excavacions o donar d'alguna información a la gent sobre qué s'està excavant i qué s'està trobant, en comptes de ocultar-ho tot fins que la investigación estigui acabada i la gent ja no s'enti interés ja que al final, la gent perd interés en aquest tipus de coses. No ens enganyem, lo nou s'empre interesa, però quant sempre està allà aj es fa cuotidià i no li donem importancia, hem d'apofritar aquetss moments en els que la gent està interesada per fer que s'impliquin i es sentin atraïts per aquest món.
L'altre dia varem veure una part d'un documental en el qual, les persones d'un barri observaven una excavació en la qual s'hi trobaven restes humanes. Aquell documental m'ha fet pensar sobre la visió que té la gent sobre l'arqueologia, en la qual la gent es pensa que tota la nostra feina és trovar esquelets i ciutats perdudes dels romans.
En el documental, totes les persones pensàven com si fosin experts en el tema i cadascù deia la seva: des de que els cadavers eren romans, fins que eren part dels crims de la Espanya franquista. En part, això és la màgia de l'arqueologia, que deixa pas a l'imaginació de tothom, però per altre banda també tothom es pensa que té dret a opinar sobre la nostre feina la qual cosa és criticable.
En la meva opinió, la implicació de la gent al veure aquestes excavacions es podrien aprofitar per fer una aproximació de l'arqueologuia a la població, ja fos fent-los participar en les excavacions o donar d'alguna información a la gent sobre qué s'està excavant i qué s'està trobant, en comptes de ocultar-ho tot fins que la investigación estigui acabada i la gent ja no s'enti interés ja que al final, la gent perd interés en aquest tipus de coses. No ens enganyem, lo nou s'empre interesa, però quant sempre està allà aj es fa cuotidià i no li donem importancia, hem d'apofritar aquetss moments en els que la gent està interesada per fer que s'impliquin i es sentin atraïts per aquest món.
diumenge, 29 de setembre del 2019
L'archeogaming
En aquesta entrada al blog, parlaré sobre l'archeogaming i d'un cas concret. Per començar caldrà definir el concepte del qual parlaré que és: Què és l'archeogaming? Bé, l'arqueogaming és un concepte recent que va aparèrixer al 2013 en el blog de'n Andrew Reinhard en el qual parlava sobre com l'arqueologia va ajudar en jocs com World of Warcraft o Skyrim. A partir d'aquest moment molts investigadors varen emprar aquesta paraula fins avui dia. Actualment, hi han varis tipus d'archeogaming, des de els jocs que reprodueixen una excavació fins els que empren les dades que ens aporta l'arqueologia per poder ambientar els seus jocs com és el cas del joc del qual parlaré a continuación.
Un cop definit el concepte d'archeogaming, avui m'agradaria parlar d'un joc que ha sortit recentment: "Ancestors: The Humankind Odyssey". Aquest joc tracta de que el jugador controla un grup de primats i ha d'assegurar la supervivencia d'aquests i fer que el clan vagui evolucionant des de el simple fet d'agrupar unes fulles per fer un llit, fins a desenvolupar el bipedisme fins al descobriment del foc.
El creador del joc, Patrice Désilets, ja ha participat en jocs d'aquest estil com Assasin's Creed:Brotherhood. En aquest cas, aquest creador el que ha fet es llegar tot tipus de llibres sobre paleoantropologia per poder apropar el seu joc a la realitat, obviament exagerant alguns caràcters.
Com a conclusió final cal dir que el joc aconsegueix un realisme, i aconsegueix molt bé barrejar la realitat que coneixem sense ser aburrit lo qual fa que el joc es mantingui amb un equilibri entre el treball d'ambientació i historia i les interaccions que fa el jugador amb el món que l'envolta.
Un cop definit el concepte d'archeogaming, avui m'agradaria parlar d'un joc que ha sortit recentment: "Ancestors: The Humankind Odyssey". Aquest joc tracta de que el jugador controla un grup de primats i ha d'assegurar la supervivencia d'aquests i fer que el clan vagui evolucionant des de el simple fet d'agrupar unes fulles per fer un llit, fins a desenvolupar el bipedisme fins al descobriment del foc.
El creador del joc, Patrice Désilets, ja ha participat en jocs d'aquest estil com Assasin's Creed:Brotherhood. En aquest cas, aquest creador el que ha fet es llegar tot tipus de llibres sobre paleoantropologia per poder apropar el seu joc a la realitat, obviament exagerant alguns caràcters.
Com a conclusió final cal dir que el joc aconsegueix un realisme, i aconsegueix molt bé barrejar la realitat que coneixem sense ser aburrit lo qual fa que el joc es mantingui amb un equilibri entre el treball d'ambientació i historia i les interaccions que fa el jugador amb el món que l'envolta.
diumenge, 15 de setembre del 2019
L'arqueologia i jo
Bon dia, com a primera entrada d'aquest blog faré una breu introducció sobre el perqué m'agrada tant l'arqueologia.
Per a mí, l'arqueologia és una forma de veure a través de proves empíriques el nostre passat com a éssers humans, i és que, gràcies a l'arqueologia les restes dels nostres avantpassats encara es troben presents ja no només les restes, sinò que gràcies a aquestes també podem saber com van viure i com es relacionaven. Però l'arqueologia per si sola no pot anar gaire lluny i és per això que necesitem de les fonts escrites per guiar-nos a la hora d'iniciar una excavació.
Personalment, opino que l'arqueologia no està limitada per un paisatge, ja que podem trovar arqueología en ciutats com Barcelona, o perdudes en mitg d'un camp de cultiu. Però, per altre banda l'arqueologia és un mètode de destrucció de l'ambient on s'aplica i per tant, s'ha de fer tot el posible per evitar malmetre el mediambient en la major mesura que es pogui.
Finalment, l'arqueologia que més ma'apassiona és l'arqueologia medieval ja que és, al meu pensar, la fusió perfecte entre la història i la arqueologia. Per una banda, trobem en els escrits la forma de emplenar lo que en l'arqueologia manca i viceversa, trobem en l'arqueologia lo que en els escrits no es parla.
A part, l'arqueologia medieval m'agrada molt és per la construcción dels Castells i les seves defenses, i també per les armes que s'empraven en aquell llavors. També, per el momento històric ja que aquí a Espanya la influencia del Al-Andalús va aportar un gran nombre de sabers i de pensaments a la cultura europea, i mirant més cap a europa el momento històric que viu a principis de la Edat Mitjana amb l'esglèsia, França i el Regne Unit em semblen uns temes dels més interessants.
Com a conclusió, l'arqueologia és un mètode de investigación del qual a través de fonts escrites, nosaltres podem trovar-ne restes sòlides i de gran valor històric.
Per a mí, l'arqueologia és una forma de veure a través de proves empíriques el nostre passat com a éssers humans, i és que, gràcies a l'arqueologia les restes dels nostres avantpassats encara es troben presents ja no només les restes, sinò que gràcies a aquestes també podem saber com van viure i com es relacionaven. Però l'arqueologia per si sola no pot anar gaire lluny i és per això que necesitem de les fonts escrites per guiar-nos a la hora d'iniciar una excavació.
Personalment, opino que l'arqueologia no està limitada per un paisatge, ja que podem trovar arqueología en ciutats com Barcelona, o perdudes en mitg d'un camp de cultiu. Però, per altre banda l'arqueologia és un mètode de destrucció de l'ambient on s'aplica i per tant, s'ha de fer tot el posible per evitar malmetre el mediambient en la major mesura que es pogui.
Finalment, l'arqueologia que més ma'apassiona és l'arqueologia medieval ja que és, al meu pensar, la fusió perfecte entre la història i la arqueologia. Per una banda, trobem en els escrits la forma de emplenar lo que en l'arqueologia manca i viceversa, trobem en l'arqueologia lo que en els escrits no es parla.
A part, l'arqueologia medieval m'agrada molt és per la construcción dels Castells i les seves defenses, i també per les armes que s'empraven en aquell llavors. També, per el momento històric ja que aquí a Espanya la influencia del Al-Andalús va aportar un gran nombre de sabers i de pensaments a la cultura europea, i mirant més cap a europa el momento històric que viu a principis de la Edat Mitjana amb l'esglèsia, França i el Regne Unit em semblen uns temes dels més interessants.
Com a conclusió, l'arqueologia és un mètode de investigación del qual a través de fonts escrites, nosaltres podem trovar-ne restes sòlides i de gran valor històric.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)